3 Israel estimava més Josep que cap altre dels seus fills, perquè l’havia tingut quan ja era vell, i li havia fet teixir una túnica de mànigues amples.
4 Els seus germans s’adonaven que el seu pare el preferia a tots ells; per això el detestaven i no eren capaços de parlar-li amigablement.
5 Una vegada, Josep va tenir un somni i el contà als seus germans, que encara van avorrir-lo més.
6 Els digué:– Escolteu quin somni he tingut.
7 Durant la sega érem al camp lligant garbes. Tot d’una, la meva garba s’ha aixecat i s’ha posat dreta, mentre que les vostres garbes l’envoltaven i es prosternaven davant la meva.
8 Els seus germans li contestaren:– Que potser has de ser el nostre rei o bé l’amo que ens domini?I l’avorriren encara més, pels somnis que tenia i la manera com els explicava.
9 Josep va tenir encara un altre somni i el contà als seus germans. Els digué:– Encara he tingut un altre somni: el sol, la lluna i onze estrelles es prosternaven davant meu.