12 Passat molt de temps, va morir una filla de Xua, la muller de Judà. Acabat el temps de dol, Judà va pujar a Timnà, amb el seu amic Hirà d’Adul·lam, a trobar els qui esquilaven els seus ramats.
13 Van fer-ho saber a Tamar:– El teu sogre puja a Timnà per a la tosa de les ovelles.
14 Tamar veia que Xelà ja s’havia fet gran i que no l’havien casada amb ell. Llavors es va treure els vestits de viuda, es va cobrir la cara amb un vel i s’assegué a l’entrada d’Enaim, que es troba en el camí de Timnà.
15 Judà va veure Tamar i la prengué per una prostituta, ja que duia un vel a la cara.
16 No sabia que fos la seva nora. Es decantà del camí cap on era ella i li digué:– Au, vinga, que vull estar amb tu.Ella li va demanar:– Què em donaràs per estar amb mi?
17 Ell li va respondre:– T’enviaré un cabrit del meu ramat.Ella va replicar:– Sí, però, mentrestant, dóna’m una penyora.
18 Ell va preguntar:– Quina penyora vols?Ella va respondre:– El teu segell amb el cordó i el bastó que portes.Els hi va donar i va jeure amb ella, que va quedar embarassada.