16 Ella va guardar el vestit al seu costat fins que el seu marit va tornar a casa.
17 Llavors li va contar la mateixa història:– L’esclau hebreu que ens vas dur ha entrat per riure’s de mi.
18 Però quan jo m’he posat a cridar, ha fugit fora de casa, abandonant el seu mantell al meu costat.
19 Quan el marit va sentir de llavis de la seva dona: «Mira el que m’ha fet el teu esclau», es posà furiós.
20 Va fer agafar Josep i el tancà a la presó, al lloc on hi havia els presoners del rei.Josep, doncs, s’estava a la presó,
21 però el Senyor era amb ell: va mostrar-se bondadós amb Josep i va fer que es guanyés l’estimació del cap de la presó.
22 Aquest va encomanar a Josep la responsabilitat de tots els altres presos, de manera que allà tot es feia tal com Josep volia.