17 Llavors li va contar la mateixa història:– L’esclau hebreu que ens vas dur ha entrat per riure’s de mi.
18 Però quan jo m’he posat a cridar, ha fugit fora de casa, abandonant el seu mantell al meu costat.
19 Quan el marit va sentir de llavis de la seva dona: «Mira el que m’ha fet el teu esclau», es posà furiós.
20 Va fer agafar Josep i el tancà a la presó, al lloc on hi havia els presoners del rei.Josep, doncs, s’estava a la presó,
21 però el Senyor era amb ell: va mostrar-se bondadós amb Josep i va fer que es guanyés l’estimació del cap de la presó.
22 Aquest va encomanar a Josep la responsabilitat de tots els altres presos, de manera que allà tot es feia tal com Josep volia.
23 El cap de la presó no es preocupava de res del que feia Josep. El Senyor era amb Josep i feia prosperar tot el que ell emprenia.