49 Josep va emmagatzemar tanta quantitat de gra, que va renunciar a fer-ne el compte: n’hi havia tant com grans de sorra hi ha a la vora de la mar.
50 Abans que arribés el primer any de fam, Assenat, filla de Potifera, sacerdot d’Heliòpolis, i dona de Josep, va donar a llum dos fills.
51 Josep va posar al més gran el nom de Manassès, dient:– Déu m’ha fet oblidar tots els sofriments i la llunyania de la casa del meu pare.
52 Al petit, li va posar el nom d’Efraïm, dient:– Déu m’ha donat fills en el país de la meva aflicció.
53 Es van acabar els set anys d’abundància que hi hagué al país d’Egipte
54 i van començar els set anys de fam, tal com Josep havia anunciat. La fam afeixugava tota la terra, però en el país d’Egipte hi havia pa.
55 Quan la fam es va estendre per tot el país d’Egipte, el poble reclamà aliments al faraó. Aquest va respondre a tota la gent del país que anessin a trobar Josep i fessin tot el que ell els digués.