29 Quan van ser davant el seu pare Jacob, en el país de Canaan, li van explicar tot el que els havia passat:
30 – L’home que governa el país ens va parlar durament. Es va pensar que espiàvem el país.
31 Nosaltres li vam replicar: “Som gent honrada, i no pas espies.
32 Érem dotze germans, fills d’un mateix pare. Un ha desaparegut i el petit s’ha quedat amb el nostre pare al país de Canaan.”
33 Aquell home que governa el país ens va dir: “En això coneixeré si sou gent honrada: que es quedi amb mi un dels vostres germans, i els altres preneu gra i porteu-lo a les vostres famílies afamades.
34 Després, però, porteu-me el vostre germà petit. Així sabré que no sou espies, sinó gent honrada. Us tornaré el vostre germà que tinc a la presó i podreu circular lliurement pel país.”
35 Llavors van buidar els sacs i cadascú hi va trobar la seva bossa amb els diners. En veure els diners, ells i el seu pare es van esglaiar.