25 Ells van preparar els regals, tot esperant l’arribada de Josep a migdia. Els havien dit que dinarien allà.
26 Quan Josep va entrar a casa, li donaren l’obsequi que portaven, tot prostrant-se davant d’ell fins a tocar a terra.
27 Josep els va preguntar com estaven i després els digué:– Com es troba el vostre pare, aquell vellet de qui em vau parlar? Encara és viu?
28 Ells respongueren:– El teu servent, el nostre pare, es troba bé, encara és viu.I es van agenollar i es prosternaren novament.
29 Josep va veure Benjamí, el seu germà, fill de la seva mateixa mare, i va preguntar:– ¿És aquest el vostre germà petit, de qui em vau parlar?I afegí:– Que Déu et sigui propici, fill meu.
30 Josep, amb el cor commogut de veure el seu germà, va sortir de pressa: se li negaven els ulls. Entrà a la seva cambra i es posà a plorar.
31 Després es va rentar la cara i va tornar on eren tots. Dominant la seva emoció, manà que servissin el dinar.