3 Judà li va respondre:– Aquell home ens va jurar que no ens rebria si no li portàvem el nostre germà.
4 Si permets que el nostre germà ens acompanyi, baixarem a comprar-te més queviures.
5 Però si t’hi negues, no hi baixarem, perquè aquell home ens va dir ben clar que no ens volia rebre si no ens acompanyava el nostre germà.
6 Israel els digué:– Per què m’heu hagut de perjudicar anant a contar a aquell home que teníeu un altre germà?
7 Ells contestaren:– Aquell home ens va fer moltes preguntes sobre nosaltres i la nostra família: “Viu encara el vostre pare? Teniu encara algun altre germà?” Nosaltres ens vam limitar a respondre-li. No podíem pas ni imaginar que ens diria: “Porteu aquí el vostre germà.”
8 Llavors Judà va dir al seu pare Israel:– Deixa venir el noi amb mi. En marxa! Anem-hi, si volem sobreviure tu, nosaltres i les nostres famílies. Altrament, ens espera la mort.
9 Jo em faig responsable d’ell. Si no te’l torno, me’n podràs demanar comptes, i per sempre més seré culpable davant teu.