15 i Josep els preguntà:– Què és, això que heu fet? ¿No sabíeu que un home com jo té el do d’endevinar?
16 Judà li va respondre:– Què et podrem dir, senyor meu? Quines paraules pronunciarem? Com ens podríem justificar? Déu mateix ha descobert la culpa dels teus servents. Serem els teus esclaus, senyor meu, tant nosaltres com aquell a qui han trobat la copa dins el sac.
17 Josep replicà:– Jo no faré això mai de la vida. Només aquell a qui han trobat la copa dins el seu sac serà el meu esclau. Vosaltres, torneu-vos-en en pau a trobar el vostre pare.
18 Aleshores Judà es va acostar a Josep i li va dir:– T’ho demano, senyor meu. Permet que el teu servent digui una paraula al meu senyor. No t’ofenguis contra el teu servent, tu que ets com el faraó.
19 Quan vam venir l’altra vegada, el meu senyor va preguntar als seus servents si encara teníem pare i algun altre germà.
20 Nosaltres vam respondre al meu senyor que encara teníem el pare, ja molt vellet, amb un fill petit, nascut a les seves velleses, que era el seu preferit, perquè és l’únic que li quedava dels fills de la seva mare: l’altre germà que tenia havia mort.
21 Tu vas dir als teus servents: “Feu-me venir el vostre germà petit, que el vull veure.”