25 I quan el nostre pare ens va manar que tornéssim per comprar més queviures,
26 li vam respondre que no podíem baixar sense el nostre germà petit, perquè tu no ens voldries rebre si veníem sense ell.
27 El teu servent, el meu pare, ens va replicar: “Ja sabeu que la meva muller em va donar dos fills.
28 Un va sortir de casa i ja no l’he vist més: segur que una bèstia ferotge el va trossejar.
29 Si ara em preneu aquest altre i li passa una desgràcia, vell com sóc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor.”
30 »Ara, doncs, com puc anar a trobar el teu servent, el meu pare, sense el noi? La vida del meu pare està lligada a la seva.
31 Si el pare veu que el noi no torna, es morirà; i nosaltres serem culpables d’haver fet baixar al país dels morts, amb la pena al cor, el nostre pare i servent teu, que ja és vell.