14 Josep es va llançar al coll del seu germà Benjamí tot plorant, i Benjamí també plorava abraçat a ell.
15 Després va besar els altres germans, cobrint-los de llàgrimes. Després d’això, els seus germans es posaren a conversar amb ell.
16 Per la cort del faraó va córrer la notícia que havien arribat els germans de Josep, i tant el faraó com els seus cortesans ho van veure amb bons ulls.
17 Aleshores el faraó digué a Josep:– Digues als teus germans que carreguin els seus animals i que se’n tornin cap al país de Canaan
18 a cercar el seu pare i les seves famílies i que les portin aquí, al meu costat. Els donaré la contrada més fèrtil d’Egipte, on podran menjar del bo i millor del país.
19 Encarrega’t també de donar l’ordre que agafin alguns carros egipcis per transportar-hi els seus fills, les seves dones i el seu pare, i venir cap a Egipte.
20 Que no els dolgui el que deixaran, perquè tindran el millor de tot el país d’Egipte.