22 Josep, amb tota la família del seu pare, es va quedar a Egipte, on visqué fins a l’edat de cent deu anys.
23 Arribà a veure els fills i els néts d’Efraïm i adoptà els fills de Maquir, fill de Manassès.
24 Un dia, Josep va dir als seus germans:– Jo em moriré aviat. Però Déu vindrà a ajudar-vos i us farà pujar des d’aquest país cap a la terra que ell va jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob.
25 Després Josep va conjurar els descendents d’Israel dient-los:– Quan Déu vindrà a ajudar-vos, endueu-vos d’aquí els meus ossos.
26 Josep va morir a l’edat de cent deu anys. Van embalsamar el seu cos i el dipositaren en un sarcòfag, a Egipte.