1 Presagi sobre Moab.Ar de Moab ha estat saquejada,l’han arrasada en una nit.Quirmoab ha estat saquejada,l’han arrasada en una nit.
2 Dibon puja al temple,als turons sagrats per plorar.A Nebó i a Medebà,Moab es lamenta.Tothom s’ha rapat el capi afaitat la barba.
3 Pels carrers, la gent porta roba de sacen senyal de dol,es lamenta als terrats i a les places,tothom es desfà en plors.
4 Quina cridòria a Heixbon i a Elalé:fins a Jahasse senten els seus clams!Per això Moab llançael crit de guerra,però els seus soldatshan perdut el coratge.
5 Un plany em surt del cor per Moab.Els seus fugitius arribena Sóar, a Eglat-Xelixià.Ploren mentre pugenla costa de Luhit;pel camí d’Horonaimse senten crits desesperats.
6 A les aigües de Nimrimla terra és desolada,els prats s’han assecat,no hi ha més herba,ja no hi queda res de verd.
7 Tothom recull les provisions,tots els béns que els resten,i se’ls emporten lluny,fins al torrent dels Salzes.
8 El seu clam dóna la voltaper les fronteres de Moab,els seus planys arribena Eglaim i a Beerelim.
9 Les aigües de Dimonseran vermelles de sang.Però jo, el Senyor,afegiré a Moab noves dissorts:un lleó atacarà els seus supervivents,els qui s’hauran escapat del país.