1 Presagi sobre Egipte.El Senyor entra a Egipte,cavalcant un núvol lleuger.Els ídols d’Egipte tremolendavant d’ell,i als egipcis se’ls fon el cordins les entranyes.
2 El Senyor diu:«Jo instigaré els egipcis,els uns contra els altres,perquè combatin entre ells,homes amb homes,ciutats amb ciutats,dinasties amb dinasties.
3 Els egipcis perdran el seny,jo derrocaré tots els seus plans.Llavors consultaran els ídolsi els fetillers,els nigromants i els endevins.
4 Jo posaré Egipte en mansd’un amo violent,un rei despòtic el dominarà.»Ho diu el Senyor,Déu de l’univers.
5 Les aigües del Nil s’eixugaran,el riu quedarà sec i àrid.
6 Els canals faran pudor,les aigües del delta s’escorreranfins a estroncar-se.Les canyes i els joncs es marciran.
7 Fins els joncs de la boca del riui els camps que el Nil regaquedaran secs.El vent se’ls endurài no en deixarà res.
8 Els pescadors es doldrani es planyeran;els qui tiraven l’ham al Nilo hi calaven les xarxesquedaran consternats.
9 Els qui treballaven el lli,cardadors i filadors,s’aclofaran, blancs com la cera;
10 els teixidors s’asseuran abatuts,i els jornalers, desesperançats.
11 Quins ineptes,els cortesans de Tanis!Els savis del faraósón un consell d’estúpids.¿Com podeu dir referint-vos al faraó:«Sóc el fill d’un savi, un descendentdels reis de l’antigor»?
12 Però on són els teus savis, faraó?Que t’anunciïn, si és que ho saben,què ha decidit contra Egipteel Senyor de l’univers!
13 Són ineptes, els cortesans de Tanis,i els de Memfis viuen enganyats.Ells, els governadorsde les províncies,han desencaminat Egipte.
14 El Senyor omple el país d’un vique li beu l’enteniment,i ells, els governadors,esgarrien Egipteen tot el que emprèn.Egipte sembla un embriacque no s’aguanta dretdamunt el seu propi vòmit.
15 En aquell país,ningú no farà res de bo.Tant és que ho comenciel cap o la cua,la palma o el jonc.
16 Vindrà un dia que els egipcis tremolaran com les dones, esporuguits de veure que els amenaça la mà del Senyor de l’univers.
17 El país de Judà serà el terror d’Egipte. Tothom qui en parlarà tremolarà de por, pensant en allò que el Senyor de l’univers té decidit contra Egipte.
18 Aquell dia es parlarà la llengua hebrea en cinc ciutats d’Egipte, i totes cinc estaran lligades per jurament al Senyor de l’univers. Una d’elles es dirà Iraheres.
19 Aquell dia, al mig del país d’Egipte hi haurà un altar dedicat al Senyor, i a la frontera hi haurà una pedra erigida en honor d’ell.
20 Serà un senyal i un testimoni que el Senyor de l’univers és present al país d’Egipte. Quan els egipcis demanaran auxili al Senyor contra els opressors, ell els enviarà un salvador que els defensarà i els alliberarà.
21 Aquell dia el Senyor es revelarà als egipcis, i ells el reconeixeran i l’adoraran, li oferiran sacrificis i li presentaran ofrenes, li faran prometences i les compliran.
22 El Senyor, que haurà ferit greument els egipcis, ara els guarirà. Ells es convertiran al Senyor, que escoltarà els seus precs i els alleujarà.
23 Aquell dia una ruta unirà Egipte amb Assíria. Els assiris aniran a Egipte i els egipcis viatjaran a Assíria. Els uns i els altres adoraran el Senyor.
24 Aquell dia, al costat d’Egipte i Assíria hi haurà Israel, com una benedicció en el cor de la terra.
25 El Senyor de l’univers els beneirà amb aquestes paraules: «Beneït sigui Egipte, el meu poble; beneïda sigui Assíria, obra de les meves mans; beneït sigui Israel, la meva possessió.»