1 Aquell dia, el Senyor, amb la seva espasadura, gran i forta,actuarà contra Leviatan,la serp esmunyedissa i tortuosa,i matarà aquest Drac de la mar.
2 Aquell dia, entoneu la cançóde la vinya deliciosa:
3 «Sóc jo, el Senyor, qui la guardai qui la rega sovint.La vetllo de nit i de diaperquè no se n’apoderin.
4 Ja no estic indignat contra ella:si hi veiés espines i esbarzers,els faria la guerra fins a calar-los foc.
5 Però qui vulgui la meva protecció,que faci la pau amb mi.Cert, haurà de fer amb mi la pau!»
6 Temps a venir,el poble de Jacob arrelarà,Israel florirà, traurà brotada,i el món s’omplirà dels seus fruits.
7 ¿És que el Senyor ha ferit els seuscom va ferir els qui els ferien a ells?¿O els ha matatcom va matar els qui els mataven?
8 No! Tan sols els ha jutjatexpulsant-los, fent-los fora del país.Els ha tret amb una bufada terribleen un dia de vent.
9 Així serà esborrat el crim de Jacob,i aquest serà el fruitdel perdó del seu pecat:esbocinar totes les pedres dels altarscom s’esmicola la pedra de calç,i no plantar més bosquets sagratsni emblemes del sol.
10 No hi ha ningú a la ciutat fortificada:és com una estepa,un indret despoblat, abandonat.Els vedells hi pasturen, s’hi ajacen,esbrosten el brancatge;
11 quan les branquess’assequen i es trenquen,vénen les donesi les recullen per cremar.Aquest poble no té coneixement.Per això el seu creadorno se’n compadeix,no se n’apiada el qui l’ha format.
12 Aquell dia,el Senyor batrà el gra,des del riu Eufratesfins al torrent d’Egipte.I a vosaltres, fills d’Israel,us recollirà un per un.
13 Aquell dia,a un toc del gran corn,els qui viuen perduts per Assíriao dispersats per Egipte vindrani es prosternaran davant el Senyora la muntanya santa de Jerusalem.