1 Ai del paíson brunzen els eixams,situat més enllà dels rius d’Etiòpia!
2 Envia per mar els seus ambaixadorsque naveguen amb barques de papir.Torneu-vos-en, ràpids missatgers,cap aquella gent esvelta i brunyida,poble temutaquí i enllà de les fronteres,nació robusta i dominadora,gent d’una terra solcada pels rius.
3 Vosaltres, habitants del món,pobladors de la terra,mireu si s’alçaun estendard a les muntanyes,escolteu si sona un toc de corn.
4 Perquè el Senyor m’ha dit:«Des del lloc on habitoobservaré amb tota calma,la calma d’un dia lluminós i càlid,la calma de la mullenaen temps de sega.
5 Abans de la verema,quan la vinya ja ha floriti el raïm grana,llavors s’esporguen les sarmentsi es netegen,s’arrenquen els pàmpols.
6 Així, tots els invasorsquedaran a mercèdels voltors i dels animals feréstecs.Els voltors hi passaran l’estiu,i els animals feréstecs, tot l’hivern.»
7 Aleshores duran ofrenes al Senyor, Déu d’Israel, de part d’aquell poble de gent esvelta i brunyida, d’aquell poble temut aquí i enllà de les fronteres, d’aquella nació robusta i dominadora, gent d’una terra solcada pels rius. Duran les ofrenes al santuari del Senyor de l’univers, a la muntanya de Sió.