1 Ai dels qui baixen a Egiptea pidolar ajuda!Esperen que els salvin els cavalls;confien en els carros de guerrai en les seves fortes dotacions,però no alcen els ullsal Déu sant d’Israel,no consulten l’oracle del Senyor.
2 Però ell sap prou el que fa:ha convocat el desastrei no retira l’amenaça.S’alçarà contra el partitdels qui fan el mali contra aquells malèficsa qui es demana socors.
3 Els egipcis són homes, i no déus;els seus cavalls són de carn i ossos,no pas esperits.Quan el Senyor estendrà la mà,caurà el qui venia a socórrer,i el qui n’esperava ajudarodarà per terra:tots dos tindran la mateixa fi.
4 Això m’ha fet saber el Senyor:«Com el lleó o el seu cadellgrunyen per la presai, quan els pastors se’ls atansen,no els esporugueix la cridòriani els acovardeix l’avalot,jo, el Senyor de l’univers,faré el mateixquan baixaré a combatrea dalt de la muntanya de Sió.»
5 Com un ocell estén les alessobre la cria,el Senyor de l’universprotegirà Jerusalem.La protegirà, l’alliberarà,la rescatarà i la salvarà.
6 Poble d’Israel, heu eixamplat l’abisme que us separa del Senyor. Retorneu a ell!
7 Aquell dia, que llenci cada un de vosaltres els ídols de plata i d’or que les seves mans culpables havien fabricat.
8 Els assiris cauransota els cops d’una espasaque no és d’homes;una espasa que els devorarà.Els assiris fugiran,i els seus millors guerrersseran sotmesos a treballs forçats.
9 De pànic, desertaràel rei, la seva roca,i els alts oficials, acovardits,abandonaran l’estendard.Ho diu el Senyor,que té un foc a Sió,una fornal a Jerusalem.