1 «Bel està tombat,Nebó es decanta:han carregat les seves estàtuesa l’esquena d’animals.Els ídols que passejàveu en processó,ara són un pes per a bèsties cansades.
2 Tombats i decantats,cap d’ells no pot impedirque se l’enduguin:ells mateixos van al captiveri.
3 Escolteu-me, casal de Jacob,supervivents del poble d’Israel:Us duc als braços des que vau néixer,sóc jo qui us portades de les entranyes de la mare.
4 I seré el mateixfins a la vostra vellesa;encara us duréquan tindreu blancs els cabells.Jo us he fet i us portaré als braços,us hi duré i us salvaré.
5 A qui em comparareu?A qui em podeu igualar?Qui trobareu que s’assembli a mi?
6 N’hi ha que es treuen or de la bossao pesen plata amb les balances,lloguen un orfebreperquè faci un déui es prosternen davant d’ellper adorar-lo.
7 Després el prenen,se’l carreguen a l’espatllai el col·loquen on li toca d’anar:no es mourà pas del seu lloc!No respondràquan li adrecin una súplicani salvarà ningú de cap perill.»
8 «Recorda això, poble rebel!Tingueu senyi mediteu-ho en el vostre cor!
9 Recordeu els fets antics:Jo sóc Déu, i no n’hi ha d’altre.Jo sol sóc Déu;no n’hi ha cap com jo.
10 Des del principianuncio les coses que vindran,dic per endavantel que encara no ha passat.Jo manoque es compleixi el meu designii duré a terme el que he decidit.
11 Crido d’orient un ocell de presa,de terres llunyanes un homeque complirà el meu designi.Ho he dit i ho faré,ho tinc decidit i ho duré a terme.
12 Escolteu-me, gent obstinada,que sou lluny de ser salvats:
13 He fet que s’acosti la meva justícia,ja és a prop;la meva salvació no trigarà.Donaré a Sió la salvació;al poble d’Israel, la meva glòria.»