1 Que s’alegrin el deserti la terra eixuta,que l’estepa exulti i floreixi!
2 Que s’ompli de flors primerenques,que salti i cridi de goig i d’alegria!Li són donades la glòria del Líban,l’esplendor del Carmel i de Saron.Tots veuran la glòria del Senyor,la majestat del nostre Déu.
3 Enrobustiu les mans cansades,afermeu els genolls vacil·lants.
4 Digueu als qui defalleixen:«Sigueu valents, no tingueu por!Aquí teniu el vostre Déu,que ve per fer justícia;la seva paga és aquí.Ell mateix us ve a salvar.»
5 Llavors es desclouranels ulls dels cecs,i les orelles dels sords s’obriran.
6 Llavors el coix saltarà com un cérvoli la llengua del mut cridarà de goig,perquè l’aigua ha brollat al desert,han nascut torrents a l’estepa.
7 La terra ardent és ara un estany,el país de la setés ple de fonts d’aigua.En el clos on jeien els xacals,ara hi creixen canyes i joncs.
8 Allà obriran una ruta anomenada«Via Santa»,que cap impur no trepitjarà.El Senyor mateix els hi guiarà,ni els menys espavilatsno s’hi perdran.
9 No s’hi veurà cap lleóni s’hi atansaran les bèsties ferotges:no n’hi trobaran cap.Serà el camí dels qui el Senyorhaurà rescatat.
10 Els seus redimits retornaran,entraran a Sió cridant de goig,coronats d’una joia sense fi.Arribaran la felicitat i l’alegria,fugiran els planys i la tristesa.