1 «Baixa i asseu-te a la pols, ciutat de Babilònia.Asseu-te a terra, destronada,capital de Caldea.Has perdut per sempre els títolsde “tendra” i “delicada”.
2 Agafa la mola i mol la farina,treu-te el vel,arromanga’t la roba,ensenya les cames i passa els canals.
3 Que et vegin nuai et descobreixin les vergonyes!Em revenjaré i ningú no m’aturarà:
4 “Senyor de l’univers”,el Sant d’Israel,és el nom del qui allibera.
5 Asseu-te en silenci,amaga’t a la fosca,capital de Caldea;has perdut per sempre el títolde “Senyora de reialmes”.
6 Jo estava indignatcontra el meu poble,la meva heretat, i la vaig profanar;quan els vaig deixar caurea les teves mans,tu els vas tractarsense gens de pietat,vas aclaparar els vellsimposant-los el teu jou.
7 Deies: “Sóc eterna,dominaré el món per sempre més.”No sospitaves què havia de passar,no recelavesde la fi que t’esperava.
8 Doncs ara escolta, disbauxada,tu que seus refiada en el teu troni penses dintre teu:“Fora de mi no hi ha ningú.No quedaré viudani perdré mai els fills.”
9 Doncs bé, totes dues desgràcieset cauran de cop i en un sol dia:perdràs els fills i quedaràs viuda.No et valdran de resles teves infinites bruixeriesni els teus innombrables encanteris.
10 Et senties segura en la teva maldati pensaves que ningú no et veia.Però la teva destresa i el teu saberet feien perdre el seny,mentre pensaves dintre teu:“Fora de mi no hi ha ningú.”
11 Et caurà al damunt una desgràciaque no podràs preveure,un desastre que no podràs conjurar;d’improvís seràs assoladacom ni tan sols imaginaves.
12 Continua, doncs,amb els teus encanterisi amb les teves infinites bruixeries.T’hi has escarrassat des de jove:vejam si pots treure’n profit,vejam si et fan més forta!
13 Tu t’has buscat a muntsels consellers.Doncs bé, que es presentin,que vinguin a salvar-teels qui elaboren mapes astrals,observen les constel·lacionsi a cada lluna nova prediuenquin serà el teu futur.
14 Seran com la palla:el foc els cremarà.No se n’escaparà ni un,de les flames que tot ho devoren:no quedarà ni caliu per a coure-hi pani foc per a seure-hi a la vora!
15 Així acabaran els endevinsque havies buscat.Els mercadersamb qui tractaves des de jove,se n’aniran cada un pel seu cantó:no n’hi haurà cap que et salvi.»