1 Això diu el Senyor a Cir,el seu ungit,a qui ha donat la mà,per sotmetre-li les nacionsi desarmar els reis,per obrir davant d’ellles portes de les ciutats,les portes que no es tancaran:
2 «Jo mateix aniré davant teuper aplanar-te les collades,per esbotzar les portes de bronzei partir els forrellats d’acer.
3 Et donaré tresors secrets,riqueses amagades;així sabràs que jo sóc el Senyor,el Déu d’Israel,que et crida pel teu nom.
4 Per amor del meu servent,el poble de Jacob,d’Israel, el meu elegit,et crido pel teu nom.T’he fet aquest honor,a tu que no em coneixes.
5 Jo sóc el Senyor,i no n’hi ha d’altre.Fora de mi no hi ha cap Déu.T’he fet prendre les armes,a tu que no em coneixes,
6 perquè tothom sàpiga,de llevant fins a ponent,que fora de mi no hi ha ningú.Jo sóc el Senyor, i no n’hi ha d’altre.
7 Jo formo la llum i creo la tenebra,dono la felicitat i creo la desgràcia.Jo, el Senyor, faig tot això.
8 »Cel, deixa caure la rosada,i que els núvolsfacin ploure la justícia.Que la terra s’obriper fer néixer la salvaciói que la justícia germini alhora.Jo, el Senyor, he creat tot això.»
9 Ai de l’home,pobra gerra de terrissa,que gosa discutiramb el qui l’ha format!¿És que l’argila pot dir al terrisser:«Què fas!Has esguerrat la teva obra!»?
10 Ai del qui diu al pare:«Què has engendrat?»,o a la seva mare: «Què has infantat?»
11 Això diu el Senyor,el Sant d’Israel, el qui l’ha format:«Pregunteu-me què passarà,però deixeuque m’ocupi dels meus fillsi de l’obra que fan les meves mans.
12 Jo he fet la terrai he creat els homes que l’habiten.He desplegat el celamb les meves pròpies mansi dono ordresa tot l’estol dels astres.
13 He suscitat amb benvolençaaquell homei li aplano tots els camins.Ell reconstruirà la meva ciutat,i deixarà lliuresels deportats del meu poblesense que paguin cap preuni presentin cap obsequi.Ho dic jo, el Senyor de l’univers.»
14 Això diu el Senyor:«El fruit de les suors d’Egipte,els guanys del comerç d’Etiòpiai dels sebaïtes, homes alts d’estatura,tot arribarà a tu, Jerusalem,tot serà per a tu!Aquells homes et seguiran encadenats,es prosternaran al teu davanti et diran amb veneració:“Només en tu hi ha Déu,no hi ha cap Déu sinó en tu.”»
15 Realment ets un Déu que s’amaga,Déu d’Israel, salvador.
16 Tots els qui fabriquen ídolsqueden defraudats i avergonyits;se’n van plegats amb el cap baix.
17 Però el Senyor salva Israel,el salva per sempre més.Mai més no us veureudefraudats ni avergonyits.
18 Això diu el Senyor, creador del cel,ell que és Déu,que ha fet la terra i l’ha formada,ell que li dóna solidesai no l’ha creada caòticasinó bona per a habitar:«Jo sóc el Senyor,i no n’hi ha d’altre.
19 No he parlat en un lloc amagat,en un indret d’un país tenebrós.No he dit pasals descendents de Jacob:“Busqueu-me en el caos.”Jo, el Senyor, dic la veritati anuncio allò que és recte.»
20 «Reuniu-vos, veniu aquí,acosteu-vos plegats,supervivents de les nacions.»Són uns insensatsels qui passegen en processóels seus ídols de fustai preguen a déusincapaços de salvar.
21 »Presenteu proves, aporteu-les,deliberem tots plegats!Qui ho havia fet saber en altre temps?Qui ho havia anunciat per endavant?¿No he estat jo, el Senyor?Ningú no és Déu fora de mi.De Déu just i que salvino n’hi ha cap sinó jo.
22 Torneu a mi d’arreu de la terrai jo us salvaré,que jo sóc Déu, i ningú més.
23 Ho juro per mi mateixi és veritat el que diuenels meus llavis,és una paraula irrevocable:Davant meu s’agenollarà tothom,per mi jurarà tota llengua.
24 Tothom dirà de mi:“La força i el triomfnomés són del Senyor.”Se li acosten avergonyitsels qui estaven furiosos contra ell;
25 i tota la descendència d’Israelse sent triomfant i gloriosagràcies al Senyor.»