1 El poble que caminava en la foscaha vist una gran llum;una llum ha resplenditper als qui vivienal país tenebrós.
2 Els has multiplicat, Senyor,els has omplertd’una alegria immensa.S’alegren davant teucom la gent a la sega,com els vencedorsque es reparteixen el botí.
3 El jou que els afeixugava,la barra que duien a l’espatlla,el garrot del seu opressor,tot ho has trossejatcom el dia de Madian.
4 Les botes dels soldatsque sotraguejaven la terrai els mantells rebolcats en la sang,tot crema alhora, el foc ho devora.
5 Perquè ens ha nascut un infant,ens ha estat donat un fillque porta a l’espatllala insígnia de príncep.Aquest és el seu nom:«Conseller prodigiós», «Déu heroi»,«Pare per sempre»,«Príncep de pau».
6 Estendrà arreu la sobirania,i la pau no tindrà fi.Assegut al tron de David,establirà i refermarà el seu regnesobre el dret i la justícia,des d’ara i per sempre.Això és el que faràl’amor ardent del Senyor de l’univers.
7 El Senyor ha llançat una paraulacontra Jacob,una amenaça ha caigut sobre Israel.
8 Tot el poble l’ha coneguda,però Efraïm i els habitants de Samariadiuen amb arrogància orgullosa:
9 «Si cauen els maons,edificarem amb pedra;si talen els sicòmors,repoblarem amb cedres.»
10 El Senyor ha instigat contra Israelels enemics, els de Ressín,ha atiat els seus adversaris:
11 els arameus pel davanti els filisteus pel darrere;entre tots han devorat Israel.Però, amb tot, no s’ha calmatla indignació del Senyor,i la seva mà continua amenaçant.
12 El poble no ha retornata qui el castigava,no s’ha giratcap al Senyor de l’univers.
13 Per això el Senyor, en un sol dia,ha tallat a Israel el cap i la cua,la palma i el jonc.
14 El cap és l’ancià i el noble;la cua, el profeta mentider.
15 Els guies d’aquest poblel’han esgarriat,i els qui els seguien han desaparegut.
16 Per això el Senyorno serà favorable als jovesni s’apiadarà dels orfes i les viudes,perquè tots són infidels i malvatsi sols parlen d’insensateses.Però, amb tot, no s’ha calmatla indignació del Senyor,i la seva mà continua amenaçant.
17 La maldat abrusa com el focquan consumeix espines i esbarzers,quan arbora l’espessor del bosci s’enlaira en columnes de fum.
18 L’ardor del Senyor de l’universabrusa el país;el poble és consumit pel foc.Ningú no té entranyes per a ningú:
19 tallen a la dreta i encara tenen fam,devoren a l’esquerrai no en tenen prou.La carn que mengen és el propi braç:
20 Manassès devora Efraïm,i Efraïm, Manassès;i tots dos s’uneixen contra Judà.Però, amb tot, no s’ha calmatla indignació del Senyor,i la seva mà continua amenaçant.