1 Quan el rei de Babilònia Merodac Baladan, fill de Baladan, va saber que Ezequies havia estat malalt, li va escriure una carta i li féu portar un present.
2 Ezequies es va alegrar de l’arribada dels ambaixadors de Merodac Baladan i els mostrà l’edifici on guardava el seu tresor, la plata, l’or, els perfums i els olis aromàtics. Els mostrà també el seu arsenal i tot el que hi tenia emmagatzemat. Ezequies els va mostrar tot el que hi havia al seu palau i en tots els seus dominis: no els va amagar res.
3 Llavors el profeta Isaïes anà a trobar el rei i li va preguntar:– D’on venien, aquests homes? Què t’han dit?Ezequies respongué:– Venien d’un país llunyà. M’han vingut a veure des de Babilònia.
4 Isaïes li preguntà:– Què han vist, en el teu palau?Ezequies respongué:– Ho han vist tot. No els he amagat cap dels meus tresors.
5 Llavors Isaïes va dir a Ezequies:– Escolta què t’anuncia el Senyor de l’univers:
6 “Vindrà un dia en què tot el que hi ha en el teu palau, tot el que els teus avantpassats han acumulat fins avui, s’ho enduran a Babilònia. No hi deixaran res –diu el Senyor–.
7 També s’emportaran alguns dels teus propis descendents perquè serveixin com a eunucs al palau del rei de Babilònia.”
8 Ezequies li va respondre:– M’anuncies una bona notícia de part del Senyor.Ezequies pensava: «Almenys, mentre jo visqui, hi haurà pau i seguretat.»