5 el tron de la dinastia de Davides fonamentarà en l’amor.S’hi asseurà un governant lleial,ferm en el dreti decidit a fer justícia.”»
6 Tots coneixem l’orgull de Moab,la seva arrogància sense mida:és superb, altiu, insolent,encara que es presenti tan submís.
7 Ara, doncs, els moabiteses lamenten d’ells mateixos.Tots es lamenten:gemegant consternats,i enyorant els pastissos de pansesde Quirharèsset.
8 Els conreus d’Heixbon s’han marcit;els amos de les nacionshan destrossatel fruit de les vinyes de Sibmà,que arribaven a Jazeri s’endinsaven a l’estepa.Les seves sarments s’estenienmés enllà del Mar Mort.
9 «I ara jo, el Senyor,ploro amb la gent de Jazer,per les vinyes de Sibmà.Us faig beure a glopsles meves llàgrimes,Heixbon i Elalé,perquè han emmudit els cants alegresde les collites i les veremes.
10 S’han allunyat dels fruiterarsla joia i les festes,no se senten a les vinyescrits alegres i entusiastes,als cups ja no trepitgen raïm.Jo he fet callar els cants alegres.
11 Per això les meves entranyes,com les cordes d’una lira,es commouen per Moab,vibren per Quirheres.