14 Alguns cridaran d’alegriaaclamant la majestat del Senyor:«Lloeu-lo des de ponent,
15 des de llevant doneu glòria al Senyor;lloeu el nom del Senyor, Déu d’Israel,a les illes llunyanes de la mar.
16 De l’extrem de la terrahem sentit cantar:Glòria al Déu just!»Però jo dic:«Pobre de mi, pobre de mi!Ai de mi! Els traïdors traeixen,els traïdors no paren de trair.»
17 El pànic, la fossa i el filatse us tiren al damunt,habitants de la terra.
18 Qui fugi dels crits de pàniccaurà dintre la fossa,i si surt de la fossa,s’enredarà a les malles del filat.Les comportes del cel s’han oberti els fonaments de la terra tremolen.
19 La terra s’esquerda,s’esberla la terra,tremola sencera;
20 fa tentines com un embriac,sacsejada com una barraca.Cau sota el pes de la seva apostasia,no s’aixecarà mai més.