10 Si concedissis gràcia als dolents,mai no aprendrien a fer el bé;farien el malentre gent irreprensible,no reconeixerienla teva grandesa, Senyor.
11 Ells no s’adonen, Senyor,que la teva mà els amenaça.Que vegin, avergonyits,amb quin amor ardentdefenses el teu poble.Els devorarà aquell focque devora els teus enemics.
12 Senyor, dóna’ns la pau;el fruit mateix del nostre treballés obra teva.
13 Senyor, Déu nostre,uns altres amos ens han dominat,però nosaltres tan sols volemproclamar el teu nom.
14 Aquells ara són morts,no tornaran a viure;són ombres, no s’aixecaran més.Tu els has judicat i exterminat,sense deixar-ne cap record.
15 Però tu, Senyor, has fet créixeraquest poble;l’has fet créixer,li has mostrat la teva glòria,has eixamplatles fronteres del seu territori.
16 En el perill, Senyor, recorrien a tu.Mormolaven una pregàriaquan els afligia el teu càstig.