11 Ells no s’adonen, Senyor,que la teva mà els amenaça.Que vegin, avergonyits,amb quin amor ardentdefenses el teu poble.Els devorarà aquell focque devora els teus enemics.
12 Senyor, dóna’ns la pau;el fruit mateix del nostre treballés obra teva.
13 Senyor, Déu nostre,uns altres amos ens han dominat,però nosaltres tan sols volemproclamar el teu nom.
14 Aquells ara són morts,no tornaran a viure;són ombres, no s’aixecaran més.Tu els has judicat i exterminat,sense deixar-ne cap record.
15 Però tu, Senyor, has fet créixeraquest poble;l’has fet créixer,li has mostrat la teva glòria,has eixamplatles fronteres del seu territori.
16 En el perill, Senyor, recorrien a tu.Mormolaven una pregàriaquan els afligia el teu càstig.
17 Hem estat, Senyor, davant teu,com la dona a punt d’infantarque, en els seus dolors,crida i es retorça.