2 jo assetjaré Ariel, diu el Senyor,i tot seran planys i plors.Tu seràs per a micom l’ariel de l’altar,on es consumeixen les víctimes.
3 Plantaré al teu voltant el campament,t’encerclaré amb estacadesi alçaré contra tu terraplens.
4 Abatuda, parlaràsdes del fons de la terra.La teva paraula, esmorteïda,sortirà de la pols.La teva veu semblarà la d’un esperit,la teva paraula sonaràcom un murmuri.
5 Els estrangers serancom grans de pols,t’inundaran els tiranscom un núvol de pallús.Però tot d’una, d’improvís,
6 intervindrà el Senyor de l’universamb una tronadaeixordadora i terrible,amb un vent tempestuósi amb les flames d’un foc devorador.
7 La munió de poblesque atacaven Ariel,els qui la combatien,l’envoltaven d’estacadesi estrenyien el setge,s’esvaniran com un somni.
8 A la munió de pobles que combatiacontra la muntanya de Sió,els passarà com quan un afamatsomia que menjai es desperta sense res a la boca,o com quan l’assedegatsomia que beui es desperta extenuat,amb la gola eixuta.