17 fins que jo vindré per portar-vos a un país com el vostre, un país de blat i vi, de pa i vinyes.
18 No us deixeu enganyar per Ezequies, que diu: ‘El Senyor ens salvarà.’ ¿És que els déus de cap altra nació han pogut alliberar, cada un el seu propi país, de les mans del rei d’Assíria?
19 On són els déus d’Hamat i d’Arpad? I els de Sefarvaim? Qui ha pogut alliberar Samaria de les meves mans?
20 Si mai cap déu d’aquests països no ha alliberat el seu propi país, per què el Senyor hauria de salvar Jerusalem?”
21 Tots van callar i no li van tornar contesta, perquè el rei Ezequies havia ordenat que no li responguessin.
22 Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, el canceller Xebnà i el cronista Joah, fill d’Assaf, es van presentar al rei Ezequies amb els vestits esquinçats i li comunicaren el que havia dit l’ajudant de camp assiri.