3 Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, sortí a trobar-lo amb el canceller Xebnà, i amb Joah, fill d’Assaf, que era el cronista.
4 L’ajudant de camp assiri els parlà així:– Digueu a Ezequies: “Aquest és el missatge del Gran Rei, el rei d’Assíria: Com és que et sents tan segur?
5 Jo veig que, per a fer la guerra, no tens més que paraules com a pla de batalla i força militar. Amb qui comptes per a rebel·lar-te contra mi?
6 Confies en Egipte, però Egipte és una canya trencada que es clava i forada la mà del qui s’hi apuntala. Això és el faraó, rei d’Egipte, per a tots els qui se’n fien!
7 Potser em respondreu: ‘Nosaltres confiem en el Senyor, el nostre Déu’. Però, ¿no veieu que Ezequies li ha destruït tots els recintes sagrats i els altars, i ha ordenat als habitants de Judà i de Jerusalem que l’adorin tan sols davant aquest únic altar?
8 Bé, doncs, fes una aposta amb el meu senyor, el rei d’Assíria: ell et donarà dos mil cavalls si ets capaç de trobar qui els munti!
9 Però, com podries fer recular un de sol dels oficials inferiors del meu senyor, tu que et refies dels carros egipcis i dels guerrers que hi munten?