13 Sé que, abans de demà,ell trencarà com un lleótots els meus ossos:en un dia i una nit, Senyor,faràs que m’acabi.
14 Xerrotejant com l’oreneta,parrupant com els coloms,es consumeixen els meus ullsmirant al cel.Senyor, estic atrapat,sigues el meu fiador!
15 »Però, per què li dic això,si ell ja ha parlat i és cosa feta?Tot i l’amargor de la meva ànima,continuaré caminantels anys que em falten.
16 Senyor, els homes viuengràcies a les teves paraules.Per això em mantinc amb vida:tu em guareixes i em fas viure.
17 Ara la meva amargors’ha tornat salut.Tu, que estimes la meva vida,l’has treta de la fossa de la mort,perquè has llançat darrere teutots els meus pecats.
18 La mort no et donaria gràcies,no et lloaria la terra dels morts;els qui baixen a la tombano esperen en la teva fidelitat.
19 Són els vius els qui et donen gràcies,com jo faig avui.Els pares fan conèixer als seus fillsla teva fidelitat.