15 »Però, per què li dic això,si ell ja ha parlat i és cosa feta?Tot i l’amargor de la meva ànima,continuaré caminantels anys que em falten.
16 Senyor, els homes viuengràcies a les teves paraules.Per això em mantinc amb vida:tu em guareixes i em fas viure.
17 Ara la meva amargors’ha tornat salut.Tu, que estimes la meva vida,l’has treta de la fossa de la mort,perquè has llançat darrere teutots els meus pecats.
18 La mort no et donaria gràcies,no et lloaria la terra dels morts;els qui baixen a la tombano esperen en la teva fidelitat.
19 Són els vius els qui et donen gràcies,com jo faig avui.Els pares fan conèixer als seus fillsla teva fidelitat.
20 Senyor, tu has volgut salvar-me,i nosaltres farem ressonar les arpestots els dies de la nostra vidaal temple del Senyor.»