9 Càntic del rei de Judà, Ezequies, després d’haver-se guarit de la seva malaltia:
10 «Jo pensava: “A la meitat de la vidame n’he d’anar;em veig a les portesdel país dels morts,privat dels anys que em quedaven.”
11 Pensava: “No veuré més el Senyora la terra dels qui viuen,no contemplaré ningú mésdels qui habiten aquest món.”
12 Em desfan la casai se l’emporten lluny de mi,com una tenda de pastors.Jo he cabdellat, com un teixidor,la meva vida,i ell me’n talla l’ordit:en un dia i una nit, Senyor,faràs que m’acabi.
13 Sé que, abans de demà,ell trencarà com un lleótots els meus ossos:en un dia i una nit, Senyor,faràs que m’acabi.
14 Xerrotejant com l’oreneta,parrupant com els coloms,es consumeixen els meus ullsmirant al cel.Senyor, estic atrapat,sigues el meu fiador!
15 »Però, per què li dic això,si ell ja ha parlat i és cosa feta?Tot i l’amargor de la meva ànima,continuaré caminantels anys que em falten.