1 «Estigueu en silenci davant meu, els qui viviu lluny, a les illes.Nacions, revestiu-vos de coratge.Apropeu-vos, i després parlareu.Compareguem tots junts a judici!
2 »Qui ha suscitat de l’orientaquell a qui la justícia cridavaa seguir-lo?Li sotmet nacionsperquè domini els seus reis,li dóna tantes espases com nombrosossón els grans de pols,tants arquers com incomptablessón els brins de palla esventada.
3 Ell persegueix les nacionsi avança segur per caminsque mai no havia trepitjat.
4 Qui ha realitzat aquestes gestes?El qui anuncia el futurdes del principi.Jo, el Senyor, sóc el primer,i seré present fins a la fi.
5 Els qui viuen lluny, a les illes,ho han vist i s’esglaien;s’acosten plegats tremolantels de l’extrem de la terra.»