13 L’escultor amida la fustaamb el cordill,dibuixa amb mangra la imatge,l’entalla amb les seves eines,l’arrodoneix amb el compàsi li dóna una bella forma humana,perquè visqui en un temple
14 i tallin cedres en honor d’ell.Ha triat un roure o una alzinai el fa pujar fermentre els arbres del bosc.Ha plantat un pique la pluja farà créixer
15 i, quan serà gran,servirà per a cremar:n’agafarà llenya per escalfar-seo l’encendrà per coure el pa;però també li serviràper a fer-ne un déu i adorar-lo,per a fabricar un ídoli prosternar-se als seus peus.
16 En crema la meitat al foc,i aquesta meitat li serveixper a menjar carn,per a coure’n a la brasatanta com vulgui;també s’escalfa al foc i exclama:«Oh, quina escalfor,hi ha un bon caliu!»
17 I després, del tros que sobra,se’n fa un déu, el seu ídol,es prosterna, l’adorai li adreça aquesta pregària:«Salva’m, tu que ets el meu déu!»
18 Aquesta gent no sap què fa,no entén res;té els ulls massa entelatsper a veure-hi,el cor massa ofuscatper a comprendre.
19 Cap d’ells no reflexiona,ni té prou seny ni entenimentper a dir-se:«He cremat la meitat de l’arbre:he cuit el pa en el caliu,hi he rostit la carn i me l’he menjada.Però de l’altra meitat,¿puc fer-ne una cosa detestablei adorar així un tros de fusta?»