2 «Jo mateix aniré davant teuper aplanar-te les collades,per esbotzar les portes de bronzei partir els forrellats d’acer.
3 Et donaré tresors secrets,riqueses amagades;així sabràs que jo sóc el Senyor,el Déu d’Israel,que et crida pel teu nom.
4 Per amor del meu servent,el poble de Jacob,d’Israel, el meu elegit,et crido pel teu nom.T’he fet aquest honor,a tu que no em coneixes.
5 Jo sóc el Senyor,i no n’hi ha d’altre.Fora de mi no hi ha cap Déu.T’he fet prendre les armes,a tu que no em coneixes,
6 perquè tothom sàpiga,de llevant fins a ponent,que fora de mi no hi ha ningú.Jo sóc el Senyor, i no n’hi ha d’altre.
7 Jo formo la llum i creo la tenebra,dono la felicitat i creo la desgràcia.Jo, el Senyor, faig tot això.
8 »Cel, deixa caure la rosada,i que els núvolsfacin ploure la justícia.Que la terra s’obriper fer néixer la salvaciói que la justícia germini alhora.Jo, el Senyor, he creat tot això.»