1 «Bel està tombat,Nebó es decanta:han carregat les seves estàtuesa l’esquena d’animals.Els ídols que passejàveu en processó,ara són un pes per a bèsties cansades.
2 Tombats i decantats,cap d’ells no pot impedirque se l’enduguin:ells mateixos van al captiveri.
3 Escolteu-me, casal de Jacob,supervivents del poble d’Israel:Us duc als braços des que vau néixer,sóc jo qui us portades de les entranyes de la mare.
4 I seré el mateixfins a la vostra vellesa;encara us duréquan tindreu blancs els cabells.Jo us he fet i us portaré als braços,us hi duré i us salvaré.
5 A qui em comparareu?A qui em podeu igualar?Qui trobareu que s’assembli a mi?
6 N’hi ha que es treuen or de la bossao pesen plata amb les balances,lloguen un orfebreperquè faci un déui es prosternen davant d’ellper adorar-lo.
7 Després el prenen,se’l carreguen a l’espatllai el col·loquen on li toca d’anar:no es mourà pas del seu lloc!No respondràquan li adrecin una súplicani salvarà ningú de cap perill.»