1 «Baixa i asseu-te a la pols, ciutat de Babilònia.Asseu-te a terra, destronada,capital de Caldea.Has perdut per sempre els títolsde “tendra” i “delicada”.
2 Agafa la mola i mol la farina,treu-te el vel,arromanga’t la roba,ensenya les cames i passa els canals.
3 Que et vegin nuai et descobreixin les vergonyes!Em revenjaré i ningú no m’aturarà:
4 “Senyor de l’univers”,el Sant d’Israel,és el nom del qui allibera.
5 Asseu-te en silenci,amaga’t a la fosca,capital de Caldea;has perdut per sempre el títolde “Senyora de reialmes”.
6 Jo estava indignatcontra el meu poble,la meva heretat, i la vaig profanar;quan els vaig deixar caurea les teves mans,tu els vas tractarsense gens de pietat,vas aclaparar els vellsimposant-los el teu jou.
7 Deies: “Sóc eterna,dominaré el món per sempre més.”No sospitaves què havia de passar,no recelavesde la fi que t’esperava.