4 “Senyor de l’univers”,el Sant d’Israel,és el nom del qui allibera.
5 Asseu-te en silenci,amaga’t a la fosca,capital de Caldea;has perdut per sempre el títolde “Senyora de reialmes”.
6 Jo estava indignatcontra el meu poble,la meva heretat, i la vaig profanar;quan els vaig deixar caurea les teves mans,tu els vas tractarsense gens de pietat,vas aclaparar els vellsimposant-los el teu jou.
7 Deies: “Sóc eterna,dominaré el món per sempre més.”No sospitaves què havia de passar,no recelavesde la fi que t’esperava.
8 Doncs ara escolta, disbauxada,tu que seus refiada en el teu troni penses dintre teu:“Fora de mi no hi ha ningú.No quedaré viudani perdré mai els fills.”
9 Doncs bé, totes dues desgràcieset cauran de cop i en un sol dia:perdràs els fills i quedaràs viuda.No et valdran de resles teves infinites bruixeriesni els teus innombrables encanteris.
10 Et senties segura en la teva maldati pensaves que ningú no et veia.Però la teva destresa i el teu saberet feien perdre el seny,mentre pensaves dintre teu:“Fora de mi no hi ha ningú.”