7 Deies: “Sóc eterna,dominaré el món per sempre més.”No sospitaves què havia de passar,no recelavesde la fi que t’esperava.
8 Doncs ara escolta, disbauxada,tu que seus refiada en el teu troni penses dintre teu:“Fora de mi no hi ha ningú.No quedaré viudani perdré mai els fills.”
9 Doncs bé, totes dues desgràcieset cauran de cop i en un sol dia:perdràs els fills i quedaràs viuda.No et valdran de resles teves infinites bruixeriesni els teus innombrables encanteris.
10 Et senties segura en la teva maldati pensaves que ningú no et veia.Però la teva destresa i el teu saberet feien perdre el seny,mentre pensaves dintre teu:“Fora de mi no hi ha ningú.”
11 Et caurà al damunt una desgràciaque no podràs preveure,un desastre que no podràs conjurar;d’improvís seràs assoladacom ni tan sols imaginaves.
12 Continua, doncs,amb els teus encanterisi amb les teves infinites bruixeries.T’hi has escarrassat des de jove:vejam si pots treure’n profit,vejam si et fan més forta!
13 Tu t’has buscat a muntsels consellers.Doncs bé, que es presentin,que vinguin a salvar-teels qui elaboren mapes astrals,observen les constel·lacionsi a cada lluna nova prediuenquin serà el teu futur.