2 Va remoure la terra,tragué les pedresi va plantar-hi ceps triats.Al bell mig hi construíuna torre de guàrdiai va excavar-hi un cup.N’esperava bon raïm,però ha sortit agre.
3 Doncs bé, gent de Judà i Jerusalem,feu de jutges entre jo i la meva vinya.
4 Què més podia fer que no li hagi fet?N’esperava bon raïm;per què surt agre?
5 Ara, doncs, us faig saberquè faré amb la meva vinya:n’ensorraré la paretperquè la puguin esbrotar;li derrocaré la tancai que la gent la trepitgi.
6 La convertiré en terra erma:no l’esporgaran ni la cavaran,hi creixeran espines i esbarzers.Manaré als núvolsque no li donin mai més pluja.
7 La vinya del Senyor de l’universsou vosaltres, poble d’Israel.Vosaltres, gent de Judà,éreu la seva plantació predilecta.El Senyor n’esperava justícia,i pertot veu injustícies;volia misericòrdia,i tot són misèries.
8 Ai dels qui, a costa dels veïns,engrandeixen les cases i els camps!Aviat no quedarà lloc per a ningú,habitareu sols en el país.