8 Acabaran com un vestit menjatper la tinya,com llana consumida per les arnes.Però la meva justícia dura per sempre,la meva salvació, segles i segles.»
9 Desvetlla’t, desvetlla’t,revesteix-te de poder,braç del Senyor!Desvetlla’t com abans,com en temps antics.¿No ets tu qui va esquarterarel monstre Rahabi va matar el Drac de la mar?
10 ¿No ets tu qui va eixugar la mar,les aigües abismals de l’oceà,i en les fondàries marinesva obrir un camíperquè hi passessinels qui havies alliberat?
11 Els redimits del Senyor retornaran,entraran a Sió cridant de goig,coronats d’una joia sense fi.Vindran la felicitat i l’alegria,fugiran els planys i la tristesa.
12 «Sóc jo, el Senyor,sóc jo qui us consola.Per què tens por, Sió,d’homes mortals,de simples humansque valen tant com l’herba?
13 ¿No recordesque t’he creat jo, el Senyor,jo que he desplegat el celi he posat els fonaments de la terra?Tremoles de por tot el diadavant la fúria de l’opressor,com si fos capaç de destruir-te.Però, què en queda, de la seva fúria?
14 Ben aviat, el qui anava ajupitserà alliberat.No morirà, no baixarà a la fossa,i el pa no li mancarà mai més.