10 Ni que les muntanyes s’apartini se somoguin els tossals,el meu amor mai no s’apartarà de tu,no se somouràla meva aliança de pau.T’ho dic jo, el Senyor,el qui t’estima.»
11 «Pobra ciutat, batuda pel temporal,sense ningú que et consoli!Jo t’ajuntaré els carreusamb ungüent preciósi et donaré fonaments de safir.
12 Faré de robins els teus merlets,els teus portals, de brillants,i tota la muralla,de pedres precioses.
13 Jo, el Senyor,instruiré tots els teus fills,i viuran en una gran pau:
14 serà inamovible la teva justícia.Tindràs lluny l’opressió,no hauràs de témer res,la por no se t’acostarà.
15 Dins teu no viurà cap estrangerque no es faci dels meus;els qui resideixen enmig teues passaran a tu.
16 »Jo he creat el ferrerque atia els carbons de la fornali forja tota mena d’armes.Però jo he creat tambéel qui les ha de destruir.