6 El Senyor et crida com a una esposaabandonada i afligida.Diu el teu Déu:«Qui abandonarial’esposa de la joventut?
7 Et vaig abandonarsols per un moment,i ara et torno a prendreamb un amor immens.
8 En un esclat d’indignacióet vaig amagar un moment la mirada,però ara t’estimo amb un amor etern.T’ho diu el Senyor, el qui t’allibera.
9 »Faré com en els dies de Noè,quan vaig jurar que el diluvino inundaria més la terra.Ara et juro que no m’irritaréni t’amenaçaré mai més.
10 Ni que les muntanyes s’apartini se somoguin els tossals,el meu amor mai no s’apartarà de tu,no se somouràla meva aliança de pau.T’ho dic jo, el Senyor,el qui t’estima.»
11 «Pobra ciutat, batuda pel temporal,sense ningú que et consoli!Jo t’ajuntaré els carreusamb ungüent preciósi et donaré fonaments de safir.
12 Faré de robins els teus merlets,els teus portals, de brillants,i tota la muralla,de pedres precioses.