1 Series com un focque encén la garrigao que fa bullir l’aigua.Així els teus enemics sabrien qui ets:al teu davant les nacions tremolarien,
2 quan fessis prodigisinesperats i terribles.Baixaries, i les muntanyeses fondrien davant teu.
3 Mai no s’ha sentit a dir;cap orella no ha sentitni cap ull ha vist maiun altre Déu, fora de tu,que afavorís aixíels qui confien en ell!
4 Però ara has colpitels qui amb goig obraven el béi es recordaven dels teus camins.Tu t’has irritati nosaltres ens hem desviat,per més que seguir-teera sempre la nostra salvació.
5 Tots som ara com gent impura,les nostres bones obres sóncom una roba tacada d’impureses.Ens hem marcit com la fulla caigudai les nostres culpesse’ns emporten com el vent.
6 Ningú no invoca el teu nomni es desvetlla per recórrer a tu.Ens amagues la teva miradai permets que ens fonguemper les nostres culpes.