5 Tots som ara com gent impura,les nostres bones obres sóncom una roba tacada d’impureses.Ens hem marcit com la fulla caigudai les nostres culpesse’ns emporten com el vent.
6 Ningú no invoca el teu nomni es desvetlla per recórrer a tu.Ens amagues la teva miradai permets que ens fonguemper les nostres culpes.
7 Però malgrat tot, Senyor,tu ets el nostre pare.Nosaltres som l’argila,i tu, el terrisser:tots som obra de les teves mans.
8 No t’irritis, Senyor, fins a l’extrem,no et recordis per semprede les nostres culpes.Mira’ns:tots nosaltres som el teu poble.
9 Les teves ciutats santessón un desert,Sió està despoblada,Jerusalem és una desolació.
10 El foc ha consumitel temple sant, la nostra glòria,on et lloaven els nostres pares.Allò que més estimàvemés ara una ruïna.
11 ¿Callaràs, Senyor, veient tot això?¿Ens afligiràs en silenci, sense mida?