7 Però malgrat tot, Senyor,tu ets el nostre pare.Nosaltres som l’argila,i tu, el terrisser:tots som obra de les teves mans.
8 No t’irritis, Senyor, fins a l’extrem,no et recordis per semprede les nostres culpes.Mira’ns:tots nosaltres som el teu poble.
9 Les teves ciutats santessón un desert,Sió està despoblada,Jerusalem és una desolació.
10 El foc ha consumitel temple sant, la nostra glòria,on et lloaven els nostres pares.Allò que més estimàvemés ara una ruïna.
11 ¿Callaràs, Senyor, veient tot això?¿Ens afligiràs en silenci, sense mida?